Dictat.

Més aprop, marcant el camí de la carretera, amb atmetllers d'un color suau i figueres d'amples pàmpols. La carretera serpentejava entre els turons. Della neixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emergir de nou entre les atzabares i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.
Cap al mitgdia, la muntanya baixava en una corva suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea, aixefada sobre la terra.

MARÍA AURELIA CAP MANY, LA PLUJA ALS VIDRES